El Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) és un instrument d'ordenació dels recursos hídrics, i recull en un únic document tota la informació rellevant per a la gestió de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. El Pla Hidrològic és l'eina bàsica per a la consecució dels objectius previstos en la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Unió Europea i és també un instrument per a l'ordenació dels usos de l'aigua.
Es basa en l'adopció d'un conjunt d'objectius ambientals que han de possibilitar tant la satisfacció de les demandes d'aigua com la preservació del medi hídric. Fixa un marc de referència que clarifica les possibilitats d'accés al recurs i les obligacions respecte de la seva preservació, orientant les iniciatives dels municipis i dels diversos sectors econòmics interessats.
Els objectius bàsics del PHIB són aconseguir per a l'any 2015 un bon estat ecològic dels torrents, aiguamolls i aigües costaneres, i una bona qualitat química i un bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies. Aconseguir aquest últim objectiu implica que els índexs d'extracció d'aigües subterrànies siguin tals que puguin mantenir-se a llarg termini.
L’adaptació del PHIB a la DMA es basa en 3 conceptes bàsics:
- Bon estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües subterrànies, superficials i costaneres.
- Recuperació de les inversions en subministrament (gestió del servei i amortització de les infraestructures, inclosos els costos ambientals).
- Participació pública en l’elaboració del PHIB.
L’esborrany del PHIB surt a exposició pública
El passat dia 22 de març, el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens; el director general de Recursos Hídrics, Antoni Rodríguez; i el cap del Servei d’Estudis i Planificació de Recursos Hídrics, Alfredo Barón, varen explicar que l’esborrany del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) sortia a exposició pública durant 45 dies.
Amb el període d’exposició pública, de 45 dies de durada, es podran presentar al·legacions al PHIB, que seran contestades. Amb les al·legacions incorporades, el PHIB serà remès al Consell Balear de l’Aigua, que n’emetrà un informe. Després de passar pel Consell Balear de l’Aigua, el PHIB arribarà al Consell de Govern, que procedirà a la seva aprovació inicial. Des d’aquí serà remès al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que, amb un informe previ del Consell Nacional de l’Aigua, procedirà a la seva aprovació definitiva.
La situació hídrica a les Illes Balears
Amb dades de febrer d’enguany, la situació dels aqüífers de les Illes Balears és bona. El nivell mitjà i ponderat dels aqüífers de Mallorca és del 86%, el més alt de tots els registrats fins ara. A aquesta dada hi ha contribuït la recent aportació de la font de sa Costera, que subministra una gran quantitat d’aigua d’extraordinària qualitat des del mateix cor de la Serra de Tramuntana. A Menorca i Eivissa, no essent tan alt com a Mallorca, el nivell mitjà i ponderat dels aqüífers és igualment bo, amb un 64% i un 70%, respectivament. En aquesta situació i de cara al futur, la funció de les dessaladores canvia de model i ja no es plantegen com a subministraments temporals per a les puntes de consum de l’estiu (un funcionament car des del punt de vista energètic i poc eficient), sinó com un recurs estable i continu, sense grans pujades ni grans davallades en les seves aportacions (un ús més barat i eficient).
Cal destacar que a l’apartat de sanejament i depuració, li corresponen una tercera part del total de la inversió programada. Aquesta circumstància dóna una idea de la importància de la depuració de les aigües residuals per a garantir el bon estat dels abocaments a torrents, a través d’emissaris submarins o de filtracions als aqüífers, per a disposar d’un important de volum d’aigua depurada reutilitzable en el reg (agrari i de jardins o zones verdes) que ens permetrà estalviar i no consumir aigua potable, i per a evitar problemes ambientals en una comunitat turística com la nostra.
La bona situació hídrica actual no ens ha de fer oblidar que les Illes Balears són una regió mediterrània i que, com a tal, estan sotmeses a cicles de sequera. És per això que una gestió sostenible dels recursos hídrics, amb el PHIB com a marc normatiu i d’actuacions, és fonamental per a garantir el subministrament, en quantitat i qualitat, durant les èpoques de mancança d’aigua. I també és fonamental la conscienciació ciutadana de què l’aigua no es pot tudar mai, ni tan sols durant èpoques de bonança, perquè tot l’aigua que tudem ara ens mancarà en el futur.
Font: Gabinet de premsa de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat
|